L’altra realitat de les Dones sense Llar: Resiliència, unió i autocuidat

Quan parlem de persones sense llar, a la majoria de persones segurament ens ve una imatge molt definida al nostre imaginari. Es tracta d’una realitat que hem normalitzat com si fos l’única, però, amb tot i això, també existeixen altres punts de vista o realitats que potser no tenim tan integrades. La idea d’aquest reportatge és convidar a la reflexió sobretot allò que ens han inculcat com a societat, i com hem integrat certes realitats generant, en conseqüència, una sèrie de perjudicis socials que en aquest cas estan relacionats amb les dones sense llar.

Tan sols a Barcelona hi ha 1.245 persones sense llar i dormint al carrer, 329 de les quals són dones, segons l’últim informe publicat per l’Ajuntament de Barcelona el 2024.

Malgrat aquest elevat nombre de persones que es troben en una situació tan delicada i vulnerable, les dones no només són menys visibles que els homes, sinó que a més estan exposades a un alt risc de violència (tant física com psicològica) i a sofrir abusos de manera diària. 

Segons l’últim informe d’ASSÍS (associació sense ànim de lucre l’objectiu del qual és acompanyar i cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones a Barcelona), el 80% de les dones enquestades entre el 2023 i el 2024 han patit algun tipus de violència: el 51% violència psicològica i el 29% violència física.

Malgrat els obstacles diaris, els prejudicis, i l’exclusió social que implica no tenir llar, són moltes les dones que mantenen l’esperança de sortir d’aquesta situació, cuiden d’elles mateixes en tots els aspectes, i fins i tot es creen grups d’ajuda i suport emocional: Espais on s’escolten i acompanyen mútuament sense jutjar les motxilles alienes.

Aquest reportatge pretén mostrar l’altra cara de la moneda mitjançant la història de Mariela, Fanny i Julia. Tres dones amb situacions completament diferents, però amb un punt en comú: no perden l’esperança de tirar endavant.

Mariela, procedent del Perú, amb 28 anys habita en un centre residencial de Primera Acollida per a Dones, gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. Va arribar a Espanya l’any 2023, i, des de llavors, no ha deixat de buscar treball i estudiar català, italià i francès. Es considera una dona perseverant, valent i optimista.

Resilient, riallera i sincera. Així es defineix Fanny. Procedent de Veneçuela, va arribar a Espanya l’any 2016 i, després de passar per un desallotjament, i viure en situació de carrer durant tres mesos, actualment resideix en un pis de lloguer gràcies a l’ajuda d’una de les seves filles i de la seva assistenta social.

Julia, amb 55 anys, es descriu com una dona alegre, generosa i positiva. Va arribar a Espanya el 2016 i, des de llavors, es troba en situació de carrer. Habitualment dorm en l’Aeroport del Prat. El seu somni és tornar al Perú, el seu país d’origen, tan sols per a visitar la tomba dels seus pares.

Mariela, Fanny i Julia, malgrat tenir històries de vida, personalitats, i somnis completament diferents, es reuneixen en Assís, de manera diària, per a cobrir algunes necessitats bàsiques i compartir amb altres dones que actualment es troben en situacions similars. 

La fe, l’esperança i la responsabilitat respecte al present, són alguns dels pilars que les sostenen dia a dia. Per aquest mateix motiu, trobar-se en espais segurs on poden expressar-se, compartir els seus punts de vista, i les seves inquietuds per a trobar solucions, és indispensable.

El sensellarisme (moltes vegades reduït a persones que dormen al carrer), aconsegueix un marge molt més ampli. La Federació Europea d’Entitats que atenen Persones Sense Llar (FEANTSA), proposa la tipologia europea de sensellarisme i exclusió residencial. Aquesta classificació consisteix en quatre categories: sense sostre, sense habitatge, en situació d’habitatge insegur i en situació d’habitatge inadequat.